dimarts, 9 de gener de 2018

El 2018 serà Pedrolià o no serà...


                                     Manuel de Pedrolo  -2018 centenari del naixement 
                                                    [imatge extreta de l'Illa de llibres]
El "Pedrolo power" s'escampa. 
No és cap profecia, és un fet.
He fet una breu cerca a internet i les notícies que es fan ressò de l'any Pedrolo són unes quantes. (per exemple...la Betevé)
Per què l'any 2018 serà Pedrolià o no sèra...perquè fa temps que el senyor Pedrolo es mereixia un any sencer que ens ajudés a descobrir la seva gran obra prolífica i variada (prosa, narrativa, contes, teatre, poesia, aforismes...) més enllà del "mecanoscrit de segon origen".

                                           [imatge extreta de tarrega.tv amb aquest text:"Coincidint amb el 25 l’aniversari de la seva mort, l’escriptor targarí Manuel de Pedrolo ja té el seu mural de 200 m2 fet en grafit ..."]
Aquest és un apunt d'emergència, poc profund, ho sé, la seva és una trajectòria i obra que mereix no un brevíssim apunt sinó uns quants i amb l'encapçalament amb majúscules. Reconec que només conec una mica la seva narrativa i el seu teatre però em desperta molta curiositat la seva poesia, per això us enllaço un apunt que el veterà i apreciat blogaire Francesc Puigcarbó ha dedicat a l'efemèride amb un poema preciós.

ANY PEDROLO, MÉS ENLLÀ DEL MECANOSCRIT

Per què si els grans escriptors tenen el seu adjectiu....Kafka, kafquià, Proust, proustià; podríem posar molts altres exemples, en un pla més nostrat...Pedrolo podria ser Pedrolià? 
Esperem que serveixi tot plegat per redescobrir un autor molt nostre més enllà del Mecanoscrit.

*Aquest és un blog amb gairebé 10 anys i per tant un servidor en el seu dia també va fer menció d'aquest autor en altres apunts com:
- Misteris Pedrolians (on faig menció al Pedrolo traductor i editor de Cua de Palla)

- P de Pedrolo (on es fa menció del Pedrolo dramaturg)

Aquest 2018 també es un any carregat de molts altres homenatges, efemèrides, commemoracions...
Què commemorem el 2018? article de Vilaweb
Els homenatges de l'any 2018 - article de l'AVUI
4 aniversaris emplenaran el 2018 - article de Núvol  
Commemoracions 2018
Commemoracions per l'any 2018
Commemoracions ILC 2018

Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya


Durant el 2017 s'ha commemorat l'any Puig i Cadafalch on s'ha volgut aprofundir en altres facetes d'aquesta personalitat històrica més enllà de la coneguda faceta d'arquitecte modernista. Com a colofó d'aquest any el Museu d'Història de Catalunya ens convida a conèixer totes les facetes de Puig i Cadafalch en un interessant i recomanable exposició.

Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya
On? Museu d'Història de Catalunya - Barcelona
Fins el 15 d'abril de 2018

diumenge, 15 d’octubre de 2017

A la recerca de la postal perduda...







Sí, ho confesso! Hi tinc debilitat. Cada cop que cau a les meves mans una postal de la Institució de les Lletres Catalanes és tenir l'immens goig de redescobrir un autor o autora a través d'una petita frase que amaga tot un món.
La Institució de les Lletres Catalanes ha complert 80 anys. I 30 anys des de la seva reactivació en temps democràtics. La situació que vivim entre Catalunya i l'Estat Espanyol posa en perill moltes de les seves activitats tal i com comenta Laura Borràs en una entrevista.
Vivim temps convulsos i els escriptors no en podem estar al marge. Som part d'un món que canvia ràpidament. I tard o d'hora en sortim esquitxats.Per tot això no podem caure ni en la desmemòria, ni en la indiferència ni en l'oblit.
Com diu una de les frases de Josep Maria Capdevila: "El veritable enemic és l'oblit".

Per això trobar una postal perduda de la ILC és una lluita contra l'oblit, contra la desmemòria, una alenada d'aire fresc que dignifica la nostra llengua i la nostra cultura. 

Sí ho confesso, m'agrada col·leccionar postals de la ILC i he descobert no fa gaire temps que no sóc l'únic, en som uns quants que practiquem aquest curiós col·leccionisme. 

Vet aquí que a Nàufrag i Obrer en altres ocasions també he fet menció de les postals de la ILC:
 Recordant Gabriel Ferrater
Sóc tots els escriptors que estimo (II)
Sóc tots els escriptors que estimo (I) 
2 frases de Joan Oliver - Pere Quart 

dilluns, 31 de juliol de 2017

Roda el món i torna al born - Oleguer Junyent al Marès



Qui fou Oleguer Junyent?
Oleguer Junyent (Barcelona, 1876-1956) fou artista polifacètic, escenògraf, decorador, col·leccionista, antiquari, fotògraf amateur, apassionat dels viatges i, conegut popularment pel viatge de la volta al món que va realitzar l'any 1908.

El Museu Frederic Marès de Barcelona vol posar en valor la faceta de col·leccionista d'art i per aquest motiu l'exposició temporal del museu està dedicada a la figura d'aquest artista. És una exposició que al mateix temps complementa la magnífica exposició de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Podeu veure l'apunt que dedico a l'exposició de l'AFB en el blog brúixoles i fars: Oleguer Junyent - fotògraf

Oleguer Junyent col·leccionista. Roda el món i torna al born.
On? Museu Frederic Marès - Barcelona
Fins 07.01.2018 

El crepuscle dels pensaments d'Emil Cioran

Recentment l'editorial Viena ha publicat el llibre "El Crepuscle dels pensaments" d'Emil Cioran.
Cioran (1911 - 1995) tal i com molt bé ens indica la Viquipèdia "fou un escriptor i filòsof romanès radicat a França, on també era conegut com a Emil Michel Cioran. La major part de les seues obres es publicaren en francès."

 El Segle XX és un segle carregat de múltiples escriptors, pensadors i filòsofs que visqueren en les seves pròpies pells totes les contradiccions i alts i baixos d'un segle absolutament carregat de canvis.I molts d'aquests autors també visqueren les seves pròpies contradiccions i paradoxes. Emil Cioran no n'és una excepció i forma part dels grans pensadors del segle XX.

Va néixer a Romania en territori austrohongarès, va conèixer d'aprop els feixismes i totalitarismes del moment quan estigué a Berlín i gràcies a una beca va acabar a París on liquidà bona part del seu passat i es convertí en un ciutadà francès escrivint en aquesta llengua tota la seva obra que l'ha fet cèlebre.

El seu corrent de pensament podria englobar-se dins el nihilisme, pessimisme, anti-intel·lectualisme i existencialisme. 
L'obra de Cioran està carregada de pensaments i aforismes que no te'ls acabes. I és el típic autor, poc conegut, més citat que llegit. Pel poc que conec crec que s'ha traduït poc al català i l'edició de Viena edicions és una bona iniciativa al respecte.

                                  En destaquem el següent fragment:
Pots dir tranquil·lament que l’Univers no té cap sentit. Ningú
no s’enfadarà. Ara bé, si afirmes el mateix d’un individu qual-
sevol, aquest protestarà i fins i tot prendrà mesures per fer-t’ho
pagar.
Tots som així: quan es tracta d’un principi general, ens en
rentem les mans i no ens avergonyim d’isolar-nos en una ex-
cepció. Si l’Univers no té cap sentit, com hem d’alliberar ningú
de la maledicció d’aquesta condemna?
Tot el secret de la vida es redueix a això: no té cap sentit;
cadascú de nosaltres, però, n’hi troba un.

Fragment d’El crepuscle dels pensaments, d’Emil Cioran, traducció del romanès de
Joan Fontana, Virgil Ani, Gemma Cervera, Teresa Suñol i Federico Ferreres,
col·lecció Inquiets de Viena, Viena Edicions, juny del 2017.
 
No cal dir que la xarxa està plena de frases i aforismes de Cioran. N'hem recollit aquests tres...
 

 

divendres, 28 d’abril de 2017

Montjuïc - 100 anys de cartellisme



Si aneu al Castell de Montjuïc no us perdeu aquesta interessant exposició sobre alguns dels cartells més icònics que ha donat de sí les efemèrides i fets relacionats amb la ciutat i amb la muntanya de Montjuïc.

 Segons el web de Castell de Montjuïc:
"L’exposició “Montjuïc, 100 anys de cartellisme” presenta els esdeveniments més significatius que han tingut lloc a la muntanya de Montjuïc, des del segle XX fins avui, a través dels cartells més emblemàtics i els artistes que els han realitzat."
 "L’exposició repassa el llenguatge gràfic d’un segle a través de l’exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l’oci a la muntanya, l’esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals i les exposicions d’avui en dia. Un mosaic de corrents artístiques de la mà de pintors i dissenyadors més significatius del país, des dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals, a membres de Grafistes FAD i artistes actuals."

On? Castell de Montjuïc
Fins 30 d'agost de 2017
+info: Montjuïc, 100 anys de cartellisme

 

Política retratada



El dibuix gràfic a través de la vinyeta o tira còmica en els grans diaris ha sigut una peça o contrapunt irònic que ha ajudat a digerir millor moltes de les notícies socials i polítiques que han marcat les últimes dècades del nostre país.
Palau Robert ofereix una magnífica retrospectiva de vinyetes classificades per diferents temes del que ha sigut la crònica social i política a través del dibuix humorístic.Una gran retrospectiva molt ben plantejada on gairebé no hi falta cap dels grans autors del dibuix humorístic del nostre país. Molt recomenable.

On? Palau Robert - Barcelona
Fins 11 de juny de 2017
+info: La política retratada

Patufet en guerra



El Patufet fou una publicació infantil en català que marcà tot una època i diverses generacions.
El Memorial Democràtic en fa una retrospectiva del web del qual en destaquem la següent informació:

'Patufet en guerra'

Malgrat la seva vinculació amb el món catòlic, la revista 'En Patufet' no va ser suspesa i es va continuar publicant fins a finals del 1938. Va mantenir la major part dels seus col·laboradors, entre els quals destaquen Josep Maria Folch i Torres, i els dibuixants Junceda, Cornet i Muntañola. En les històries i els acudits que publicava, 'En Patufet' va intentar mantenir una aparença de normalitat. Ho va fer per evitar el derrotisme, esquivar la censura i transmetre un missatge d'esperança (resignada) als seus lectors: els infants i també la gent gran que havien crescut llegint la revista. Acabada la guerra, 'En Patufet' va entrar a l'armari. La censura franquista va posar molts problemes a tornar a editar en català els llibres de Folch i Torres de la Biblioteca Gentil i la revista no va autoritzada fins el 1968. 
 
On? Memorial Democràtic - Barcelona
Fins 31 d'agost de 2017

Dones: ficcions i realitats



En el vestíbul del Museu d'Història de Catalunya es pot visitar l'exposició gratuïta "Dones: ficcions i realitats". A través de molts anuncis publicitaris ens fa un repàs de quin ha sigut el model, valors i arquetipus de dona que s'ha volgut transmetre en diferents èpoques històriques molt recents. 

Segons el MHCat:
"S’articula al voltant de tres relats que s’entrecreuen al llarg del recorregut: el treball de les dones, la seva invisibilitat i els estereotips creats a l’entorn de les seves activitats laborals; la posada en escena de la participació social i política de les dones, les seves mobilitzacions i l’emergència del feminisme a Catalunya, i finalment, les narratives audiovisuals relacionades amb una pretesa regularització dels models i comportaments femenins pel que fa al cos, la sexualitat i l’amor."

On? Museu d'Història de Catalunya
Fins 28 de maig de 2017
+info: Dones: ficcions i realitats

Born - memòries d'un mercat



El Born CCM ens proposa un viatge pels orígens del Born com plaça mercat al carrer fins a l'efervescència del famós Born mercat majorista de fruites i verdures de Barcelona que marcà tot una època i tot un barri.

Un exposició recomenable per recordar tot una època i un mercat.

On? Born CCM
fins 26.11.17
+info: Born. Memòries d'un mercat.

La memòria històrica dels barris de Barcelona

En els darrers anys hi hagut un corrent de recuperació de la memòria històrica dels barris de Barcelona. 
Aquest corrent ha donat diversos fruits en forma de blogs, llibres, recerca, exposicions, etc

Un dels blogs més veterans és del de l'Enric H.March que en les seves últimes entrades fa referència a exposicions que s'estan duent a terme en diferents barris de la ciutat.Vegeu aquesta entrada de Bereshit Barcelona

La seu del districte de Sants - Montjuïc acull una exposició sobre els barris de barraques de Montjuïc, Sants i les Corts fins el 23 de juny i el Mercat de la Trinitat Nova també acull una exposició sobre el seu barri i la seva gent.



Recordant Gabriel Ferrater


Avui fa 45 anys que el poeta Gabriel Ferrater va decidir desaperèixer. El recordem amb aquesta frase impressa en un targetó de l'ILC. A dia d'avui encara falta un bon estudi i antologia que li faci justícia.

dimecres, 26 d’abril de 2017

Sóc tots els escriptors que estimo... (2)(el retorn)

Ara que ja ha passat Sant Jordi i que "la cosa literària" ja s'ha mesclat amb tot tipus de llibres i novetats que poc temps després s'oblidaran tan fàcilment com les receptes de cuina dels programes de Tv3, deixeu-me fer de nou  un tribut a aquelles meravelloses cartolines que imprimia la Institució de les Lletres Catalanes. Durant un temps en van circular moltes amb moltes cites interessants.Jo en vaig poder caçar algunes. Són frases potents d'autors no menys potents. 

Vet aquí les meves noves cartolines de la I.LC. (Institució de les Lletres Catalanes) caçades aquest Sant Jordi 2017. Podríem dir que són les noves adquisicions 2017 a la meva col·lecció. 
                           
                                     [Vegeu també: sóc tots els escriptors que estimo...(1)]

Aquest és el meu apunt post Sant Jordi d'enguany, dedicat sobretot als autors (escriptors i escriptores,ja m'enteneu!) perquè com vaig comentar en un apunt anterior, sobretot pels autors jubilats, aquest a vegades sembla que no sigui país per escriptors. 




La noia del Club

La noia del club de Maria Carme Roca. Editat per Bromera - col·lecció Trànsit.

Parlar de Maria Carme Roca és parlar d'una escriptora que amb molt ofici, perseverança i il·lusió ha conseguit que enguany celebri 20 anys de trajectòria professional i més de 50 llibres publicats (entre infantil, juvenil i adults) que es diu aviat. Mantenir-se a la "Champions" dels escriptors catalans no és fàcil i any rere any seguir un bon ritme de publicacions sense decaure el bon ofici i la qualitat tampoc és fàcil.
Per tant des d'aquí...enhorabona!

Un servidor si  ha seguit aquesta autora ha sigut bàsicament per la bona nòmina de novel·les històriques o d'ambientació històrica. Cada nova entrega és un nou interrogant i repte...aquest any la Maria Carme Roca on ens farà viatjar? Després de passejar-se pel món antic, greco-romà, medieval, modern i l'any passat amb "Apunt d'estrena" al segle XX ha tornat enguany al segle XX.
Barcelona torna a ser l'epicentre de l'acció i els convulsos i trepidants anys 30 són la cortina de fons perfecte per retratar-nos les il·lusions i decepcions d'una noia del Poblesec que vol ser nedadora. Un retrat del món de l'esport femení d'aquells anys. És una novel·la que es devora ràpid i que té amb el ritme narratiu i els bons diàlegs uns bons aliats. El més fascinant són les cites i textos introductoris de diferents autors i autores, alguns prou coneguts de la nostra literatura, que són una presentació i inspiració de cada capítol. Reivindicar certes autores d'aquells anys és un altre atractiu...Una trama molt ben lligada on personatges reals com la periodista Irene Polo, Josep Maria Planes o Avel·lí Artís Gener són grans secundaris al costat de la protagonista i de tot una gamma variada de personatges de diferents estrats i classes socials interactuen entre ells i fan evolucionar la història. Com cada novel·la darrera de tot plegat hi ha un gran treball de recerca, lectures i referents per fer que tot plegat sigui versemblant i interessant.

A diferència d'altres novel·les molt més extenses com "L'enigma Colom", "Escollida pels Déus" o "Apunt d'estrena" o "Barcino" que són obres que tenen com mínim 300 o 400 pàgines, "La noia del Club" podríem considerar-la una novel·la curta, fins i tot més esquemàtica que d'altres. Les obres citades tenen en comú un estil propi que és un tècnica i complexitat narrativa que porten al lector a seguir la història del personatge per diferents punts de tensió com si fos una autèntica muntanya russa. "L'enigma Colom" té un misteri fascinant que no és resol fins el final i "Apunt d'estrena" té un final apoteòsic (que evidentment no explicarem) que et deixa atrapat a la cadira durant uns minuts.
"La noia del Club" és una novel·la que va de menys a més i que té un parell d'escenes potents que no explicaré, però que a diferència d'altres obres, personalment crec que li falta un punt més de tensió, de misteri o d'intriga.En aquest sentit el fenòmen del pistolerisme als anys 30 és un dels motors que dóna tensió a la novel·la i podria haver donat en algún moment una mica més de joc.Fins i tot per aquells que us hagueu llegit "Apunt d'estrena" entre les protagonistes femenines (salvant molt molt les distàncies) podríem trobar a nivell de plantejament psicològic de personatge semblances: noia d'extracció humil que lluita per un somni amb un entorn no sempre favorable i amb un antagonista masculí de malson. (perdoneu, no vull fer espòilers! Llegiu les dues novel·les!)
Un punt molt a favor d'aquesta història és que els personatges masculins i sobretot els antagonistes no són ni blanc ni negre, tenen una gamma de grisos important i sobretot hi ha una escena memorable, passats tres quartes parts de la novel·la que humanitza l'antagonista que explica que darrera de tot plegat hi ha un món, una família, unes relacions, un barri, un entorn que poden explicar moltes coses i aquests ambients la Maria Carme Roca ens els fa arribar molt bé.

El més fascinant és el retrat d'una època i d'uns personatges i les referències a escriptors i autors.
En qualsevol cas..."La noia del club" una nova novel·la de la Maria Carme Roca que val la pena devorar. 
I evidentment és una novel·la molt recomanable.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails